ALT PENEDÈS
ALTERNATIVA 2010/2011
3r ESO B
OUARDA BILAL
Els jueus celebraven cinc festes principals: Pascua, Pentecosta, festival de la Collita, festa de les Trompetes i dia de l'Expiació. A més d'aquestes se celebraven cada dissabte i festes menors. Divendres a la nit sonaven les trompetes del Sabbath i tots havien d'interrompre la feina perquè la Llei mosaica prohibia qualsevol mena de labor en dissabte. Fins i tot els àpats devien preparar-se el divendres. Al matí es congregaven en la sinagoga.
Dies tradicionals
Hanukkà marca la derrota de les tropes selèucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme. Judes Macabeu i els seus germans destruïren les forces dels selèucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de Hanukkà mitjançant una espelma extra i especial anomenada xamaix.
Amb la comercialització del Nadal cristià durant el segle XX i l'intercanvi de regals, Nadal ha esdevingut la festa principal del món occidental. Després de l'establiment de l'estat d'Israel, Hanukkà va començar a servir, a més de com a celebració dels esforços del poble d'Israel per a sobreviure, com a festivitat d'intercanvi de regals que pogués funcionar com a alternativa al Nadal. Tanmateix, Hanukkà sempre ha tingut una especial importància festiva per als nens.
El sàbat és un dia de descans per als jueus, que comença el divendres quan el sol es pon i acaba amb la posta del sol del dissabte. Es sàbat es basa en dos principis : la creació del món en sis dies i el setè dia de descans. És un dia que combina rituals col·lectius, a la sinagoga i en família, i moments de reflexió interior. Hi ha moltes activitats que no es poder fer.
Ritual i simbolisme
El divendres al vespre, els jueus celebre el sàbat pregant a la sinagoga, i després tornen a casa, on les dones fan la benedicció de les espelmes per anunciar l'arribada del sàbat. El sopar comença amb el kiddush, que consisteix a consagrar una copa de vi mentre el pare diu una pregària (Proverbis 31) per beneir el dia, els seus infants i la seva dona . Després es procedeix a la partició del pa per recordar l'ofrena feta al temple de Jerusalem. En general , els pans enriquits amb ous i sucre i amb llavors escampades pel damunt, tenen forma de trena. Se'n serveixen dos, per recordar al doble porció de mannà que Moisés, durant la travessa pel desert del Sinaí, va demanar als israelites que recollisin el divendres per no haver de treballar l'endemà (sàbat). Els pans estan recoberts d'un vel blanc que evoca el mannà. D'altra banda ,al moment de menjar pa, s'hi posa una mica de sal per recordar el pacte de Déu (Nombres 18,18).Durant el sopar, es pot discutir sobre la Torà, i també es canta, un cant freqüent és el Salm 126, que recorda el retorn dels exiliats a Sió, símbol de la salvació definitiva.
El dissabte al matí, té lloc un servei religiós a la sinagoga. El cor de la cerimònia és la lectura del rotlle de la Torà. Es pronuncien pregàries per la pau, pel país, per la salut,..De retorn a casa, la gent menja un plat típic fet amb faves, carn i patates.
La tarda del dissabte es dedica al descans (migdiada, passejada) i a la relació personal amb Déu (lectura, meditació,etc...) L'acabament del sàbat es diu havdalah, " distinció" :és una cerimònia que insisteix en la distinció del sàbat i dels dies de la setmana, del sagrat i del profà, del dia i de la nit, d'Israel i de les nacions, és a dir, dels no jueus que no celebren el sàbat. Es beu una copa de vi perquè és un dia de festa i s'inspira profundament una capsa de les espècies per reconfortar-se i començar bé la setmana. Tots allarguen les mans cap a la llum, que té forma d'espelma allargada, i reciten drets la canço " Eliahuha Navi" ( Elies el profeta) que demana a Elies que torni l'era messiànica.
ALTERNATIVA 2010/2011
3r ESO B
OUARDA BILAL
Els jueus celebraven cinc festes principals: Pascua, Pentecosta, festival de la Collita, festa de les Trompetes i dia de l'Expiació. A més d'aquestes se celebraven cada dissabte i festes menors. Divendres a la nit sonaven les trompetes del Sabbath i tots havien d'interrompre la feina perquè la Llei mosaica prohibia qualsevol mena de labor en dissabte. Fins i tot els àpats devien preparar-se el divendres. Al matí es congregaven en la sinagoga.
Dies tradicionals
Roix ha-Xanà
Roix ha-Xanà és la festivitat d'any nou i té lloc l'1 de tixrí. Té l'origen en la Misnà, i segons la tradició és el dia que la creació del món fou completada. La diada se celebra bufant el xofar, un corn de banya de moltó. També es duu a terme el taixlikh, que consisteix a llençar pedres o pans a l'aigua per netejar simbòlicament els pecats. Té una durada de dos dies.
Deu dies de penediment
Entre el Roix ha-Xanà i el Yom Kippur hi ha un període de deu dies conegut amb el nom de Yamim noraïm, deu dies de penediment. En aquestes dates és altament recomanable practicar la Teixuvà, és a dir, reflexionar sobre un mateix i els actes propis, i penedint-se dels pecats comesos. El penediment es pot exterioritzar amb pregàries matinals, que prenen un aire de penediment apropiat per a l'ocasió, amb dejuni o amb autoreflexió.
Yom Kippur
El Yom Kippur és considerat pels jueus la festivitat més sagrada i solemne de l'any. El tema central és l'expiació i la reconciliació, i és prohibit menjar, beure, banyar-se i mantenir relacions sexuals. La vigília és tradicional fer servir el Micvé. El dejuni comença amb la posta de sol i té lloc el 10 de tixrí. Es canta la pregària del Kol Nidré (en arameu, tots els vots), que és una anul·lació dels vots religiosos fets amb Déu. La celebració acaba tornant a bufar el corn xofar. Contràriament a la creença popular, el Yom Kippur no és una diada trista. Els jueus sefardites l'anomenen "dejuni blanc".
Sukkot
Sukkot o "Festa dels Tabernacles", és un dels tres festivals de pelegrinatge mencionats a la Bíblia. Els jueus han de passar la festivitat en un tabernacle, construït amb normes específiques, i acostumen a menjar-hi, tot i que alguns fins i tot també hi dormen. Té lloc el 15 de tixrí.
Festa de la Torà
Simhat Torà o "Festa de la Torà" se celebra el 23 de tixrí, l'endemà de Xeminí Atséret (novè dia de Sukkot) a la diàspora, mentre que a Israel se celebra el mateix dia que Xeminí Atséret, és a dir el vuitè dia de Sukkot. Es llegeix la darrera part de la Torà, completant el cicle anual, i el primer capítol del Gènesi. La diada és especialment festiva i tots els participants, joves i vells, hi prenen part activament.
Hanukkà
Hanukkà o "Festival dels Llums" té els orígens als llibres Primer i Segon de Macabeus, que no formen part de la Tanakh, sinó dels llibres deuterocanònics. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en van durar vuit es descrigué per primer cop al Talmud.
Hanukkà marca la derrota de les tropes selèucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme. Judes Macabeu i els seus germans destruïren les forces dels selèucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de Hanukkà mitjançant una espelma extra i especial anomenada xamaix.
Amb la comercialització del Nadal cristià durant el segle XX i l'intercanvi de regals, Nadal ha esdevingut la festa principal del món occidental. Després de l'establiment de l'estat d'Israel, Hanukkà va començar a servir, a més de com a celebració dels esforços del poble d'Israel per a sobreviure, com a festivitat d'intercanvi de regals que pogués funcionar com a alternativa al Nadal. Tanmateix, Hanukkà sempre ha tingut una especial importància festiva per als nens.
Tu bi-Xevat
Tu bi-Xevat és la festa d'any nou dels arbres. Té lloc el 15 de xevat i va ser establert per la Misnà com el dia per a portar delmes en espècies (especialment fruita). Encara se celebra actualment.
Purim
Purim commemora els esdeveniments que van tenir lloc al llibre d'Ester. Es celebra el 14 d'adar; al vespre es fa el dejuni d'Ester i després es procedeix a la lectura i la representació de la història d'Ester, fent crits menyspreadors cada cop que apareix el nom d'Haman. Un altre costum de Purim és anar disfressats i lliurar petits paquets amb menjar i beguda als més pobres i necessitats. A l'Israel actual se solen organitzar desfilades als carrers majors dels pobles.
Pasqua jueva
La Pésah o "Pasqua jueva" commemora l'alliberament israelita de l'esclavatge egipci. El primer sopar (o séder) té lloc amb l'inici del 15 de nissan i el segon sopar amb l'inici del 16 de nissan. Aquesta nit els jueus comencen a comptar els 49 dies de l'Ómer, és a dir, fan un compte enrere des del dia que partiren d'Egipte fins al dia que arribaren al mont Sinaí. En aquesta festivitat és prohibit de menjar aliments fermentats.
Pentecosta jueva
Xavuot o "Pentecosta jueva", la festa de les setmanes, és un dels tres festivals de pelegrinatge prescrits per la Torà. Xavuot marca la fi del compte de l'Ómer, el període entre la Pasqua i la Pentecosta, i té lloc els dies 6 i 7 de sivan. Segons la tradició rabínica, aquest dia els israelites van rebre els Deu Manaments de Déu. Durant la festivitat, es llegeixen a la sinagoga el passatge de la Torà que conté els Deu Manaments i el llibre de Rut. Tradicionalment, es mengen aliments lactis.
Les tres setmanes i els nou dies
Tres setmanes (del 17 de tammuz a l'1 d'av) i els nou dies (de l'1 d'av al 9 d'av) són dies tristos i de reflexió. Serveixen per a preparar Tixà be-Av, i recorden la destrucció romana de Jerusalem. En aquest període, i en especial durant els nou dies, hom no es casa, no menja carn, no beu vi ni es talla els cabells.
Tixà be-Av
Tixà be-Av, el 9 d'av, és un dia de dejuni que commemora dos dels dies més tristos de la història jueva: les dues destruccions del Temple de Jerusalem, els anys 587 aC i 70 dC. Les expulsions dels jueus d'Anglaterra (1290) i Espanya (1492) també van ser aquest dia, així com l'inici de la Primera Guerra Mundial (que relacionen amb l'inici de la Segona i l'Holocaust).
EL SABATEl sàbat és un dia de descans per als jueus, que comença el divendres quan el sol es pon i acaba amb la posta del sol del dissabte. Es sàbat es basa en dos principis : la creació del món en sis dies i el setè dia de descans. És un dia que combina rituals col·lectius, a la sinagoga i en família, i moments de reflexió interior. Hi ha moltes activitats que no es poder fer.
Ritual i simbolisme
El divendres al vespre, els jueus celebre el sàbat pregant a la sinagoga, i després tornen a casa, on les dones fan la benedicció de les espelmes per anunciar l'arribada del sàbat. El sopar comença amb el kiddush, que consisteix a consagrar una copa de vi mentre el pare diu una pregària (Proverbis 31) per beneir el dia, els seus infants i la seva dona . Després es procedeix a la partició del pa per recordar l'ofrena feta al temple de Jerusalem. En general , els pans enriquits amb ous i sucre i amb llavors escampades pel damunt, tenen forma de trena. Se'n serveixen dos, per recordar al doble porció de mannà que Moisés, durant la travessa pel desert del Sinaí, va demanar als israelites que recollisin el divendres per no haver de treballar l'endemà (sàbat). Els pans estan recoberts d'un vel blanc que evoca el mannà. D'altra banda ,al moment de menjar pa, s'hi posa una mica de sal per recordar el pacte de Déu (Nombres 18,18).Durant el sopar, es pot discutir sobre la Torà, i també es canta, un cant freqüent és el Salm 126, que recorda el retorn dels exiliats a Sió, símbol de la salvació definitiva.
El dissabte al matí, té lloc un servei religiós a la sinagoga. El cor de la cerimònia és la lectura del rotlle de la Torà. Es pronuncien pregàries per la pau, pel país, per la salut,..De retorn a casa, la gent menja un plat típic fet amb faves, carn i patates.
La tarda del dissabte es dedica al descans (migdiada, passejada) i a la relació personal amb Déu (lectura, meditació,etc...) L'acabament del sàbat es diu havdalah, " distinció" :és una cerimònia que insisteix en la distinció del sàbat i dels dies de la setmana, del sagrat i del profà, del dia i de la nit, d'Israel i de les nacions, és a dir, dels no jueus que no celebren el sàbat. Es beu una copa de vi perquè és un dia de festa i s'inspira profundament una capsa de les espècies per reconfortar-se i començar bé la setmana. Tots allarguen les mans cap a la llum, que té forma d'espelma allargada, i reciten drets la canço " Eliahuha Navi" ( Elies el profeta) que demana a Elies que torni l'era messiànica.
Els jueus celebraven cinc festes principals: Pascua, Pentecosta, festival de la Collita, festa de les Trompetes i dia de l'Expiació. A més d'aquestes se celebraven cada dissabte i festes menors. Divendres a la nit sonaven les trompetes del Sabbath i tots havien d'interrompre la feina perquè la Llei mosaica prohibia qualsevol mena de labor en dissabte. Fins i tot els àpats devien preparar-se el divendres. Al matí es congregaven en la sinagoga.
ResponderEliminarDies tradicionals
Roix ha-Xanà
Roix ha-Xanà és la festivitat d'any nou i té lloc l'1 de tixrí. Té l'origen en la Misnà, i segons la tradició és el dia que la creació del món fou completada. La diada se celebra bufant el xofar, un corn de banya de moltó. També es duu a terme el taixlikh, que consisteix a llençar pedres o pans a l'aigua per netejar simbòlicament els pecats. Té una durada de dos dies.
Deu dies de penediment
Entre el Roix ha-Xanà i el Yom Kippur hi ha un període de deu dies conegut amb el nom de Yamim noraïm, deu dies de penediment. En aquestes dates és altament recomanable practicar la Teixuvà, és a dir, reflexionar sobre un mateix i els actes propis, i penedint-se dels pecats comesos. El penediment es pot exterioritzar amb pregàries matinals, que prenen un aire de penediment apropiat per a l'ocasió, amb dejuni o amb autoreflexió.
Yom Kippur
El Yom Kippur és considerat pels jueus la festivitat més sagrada i solemne de l'any. El tema central és l'expiació i la reconciliació, i és prohibit menjar, beure, banyar-se i mantenir relacions sexuals. La vigília és tradicional fer servir el Micvé. El dejuni comença amb la posta de sol i té lloc el 10 de tixrí. Es canta la pregària del Kol Nidré (en arameu, tots els vots), que és una anul·lació dels vots religiosos fets amb Déu. La celebració acaba tornant a bufar el corn xofar. Contràriament a la creença popular, el Yom Kippur no és una diada trista. Els jueus sefardites l'anomenen "dejuni blanc".
Sukkotr i
es todo de la wikipedia guilipollas
ResponderEliminarcon los idiotas cuela pero no con migo
as echo copiar i pegar i ala como si lo ubieras echo tu.
que te den tonto.
zraco, el grafitero
no es de la wikipedia cacho mongolosao de mierda gilipollas no digas tonterias a mi me ha serido de mucho y yo creo que no lo ha copiado no se tu pero a mi me da la sensacion que eres tu el qeu tiene que lleva gafas para ver porque yo digo que el no ha copiado nada adios y hasta nunca no tq quiero ver.
ResponderEliminar