CREENCES I NORMES MORALS DEL BUDISME

Les creences principals que tenen els budistes són les que el propi Buda va ensenyar. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.

·         Primera Noble Veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.

·         Segona Noble Veritat: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.

·         Tercera Noble Veritat: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.

·         Quarta Noble Veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació.

La Senda Octuple són els vuit pasos que s'han de seguir pe aconseguir el Nirvana. Són:

·         Comprensió correcta (conèixer i entendre de forma recta les nobles veritats i el dharma)

·         Pensament correcte (no cedir als desitjos o a l'odi)

·         Actitud correcta (controlar el desig sensual, allunyar-se i reprimir l'odi, la ira i altres verís)

·         Paraula correcta (no parlar a l'excés o inútilment, no mentir...)

·         Acció correcta (no matar, robar, ferir, violar...)

·         Ocupació correcta (guanyar-se la vida de forma digna sense fer mal a altres)

·         Esforç correcte (reprimir els dolents instints i alimentar els bons)

·         Concentració correcta (meditar amb aplicació i bona aspiració, sense desitjar només el propi despertar).

El samsara i el nirvana segons el budisme, tots els éssers amb consciència (això exclou només el regne vegetal) viuen en un cercle d'existència mort-renaixement controlat per la llei de causa i efecte. A aquesta existència cíclica en móns o universos més o menys desafortunats, però sempre plens de sofriment, n'hi diuen samsara. El samsara, Buda ho va deixar molt clar, no té un principi, però té un final individual per a aquells afortunats que puguin alliberar-se'n. A aquest alliberament n'hi diuen nirvana, literalment més enllà del dolor o sofriment. De manera complementària, el budisme mahayana reconeix un despertar superior, abocat al treball pels altres.
El treball interior que proposa el budisme inclou reconèixer en quina forma el samsara, on hi ha sis regnes, entre el qual hi ha el dels humans, ens condueix a aquests renaixements plens de misèria (Primera Veritat Noble), i aquest reconeixement (Segona Veritat Noble) ens pugui conduir a l'alliberament del samsara (Tercera Veritat Noble) a través del camí budista (Cuarta Veritat Noble).
També hi ha 15 creences bàsiques del budisme. Són:

·         Ha de practicar-se la mateixa tolerància, la mateixa indulgència, el mateix amor fraternal cap a tots els homes indistintament, i una bondat inalterable cap als éssers del regne animal.

·         L'Univers ha estat desenvolupat i no creat; funciona conforme a la Llei, i no per capritx de Déu algun.

·         Les veritats que es funda el Budisme són naturals. Han estat ensenyades, segons creiem, durant eones o períodes successius del món, per certs éssers inspirats, cridats Budes; la paraula Buda significa «Il·luminat».

·         El cuart Mestre del període actual va ser Sakyamuni o Gautama Buda, de règia estirp, que va néixer fa u 2 500 anys. És un personatge històric, i el seu nom era Siddharta Gautama.

·         Sakyamuni va ensenyar que la Ignorància produeix el Desig, que el Desig no satisfet és causa de la Reencarnació, i la Reencarnació causa de Sofriment. Per a evitar el Sofriment, és necessari, doncs, lliurar-se de la Reencarnació; per a lliurar-se de la Reencarnació, és necessari extingir el Desig, i per a extingir el Desig, cal destruir la Ignorància.

·         La Ignorància fomenta la creença que la Reencarnació és una cosa necessària. Destruïda la Ignorància, es percep la manca de valor de cadascuna de les Reencarnacions considerades com fi en si mateixes, així com la necessitat imperiosa d'adoptar un gènere de vida que anul·li la raó d'ésser de les Reencarnacions repetides. La Ignorància engendra també la idea il·lusòria i il·lògica que no hi ha més que una existència per a l'home, i l'altra il·lusió que a aquesta única vida succeeixen estat immutables de gaudis o turments.

·         La desaparició d'aquesta Ignorància pot assolir-se amb la pràctica perseverant d'un altruisme que comprengui la conducta, el desenvolupament de la intel·ligència, l'elevació del pensament i la destrucció del Desig dels plaers inferiors.

·         Sent el Desig de viure la causa de les Reencarnacions, cessaran aquestes quan s'hagi extingit aquell Desig, i l'individu perfeccionat arribarà a per la meditació el suprem estat de pau anomenat Nirvana.

·         Va ensenyar Sakyamuni que es pot dissipar la Ignorància i suprimir el Sofriment per mitjà del coneixement de les «Quatre Nobles Veritats».

·         La recta concentració (o meditació) condueix al desenvolupament de la facultat de Buda, que està latent en tot home.

·         L'essència del Budisme, tal com la va resumir el seu fundador, és: «Cessar tot pecat. Adquirir la Virtut. Purificar el cor. »

·         L'Univers està sotmès a una causalitat natural, coneguda sota el nom de Karma. Els mèrits i demèrits d'un ésser, en les seves passades existències, determinen la seva condició en l'existència present; cada home, doncs, ha preparat les causes dels efectes que actualment experimenta.

·         Els obstacles per a obtenir un bon Karma poden evitar-se per l'observança dels preceptes següents, preconitzats pel codi moral del Budisme: 1. No destruir cap ésser vivent. 2. No apropiar-se de res que no hagi estat donat. 3. No abusar dels plaers sensuals. 4. No mentir. 5. Abstenir-se de tota beguda embriagant o droga soporífica.

·         El Budisme desaprova la credulitat supersticiosa. El Buda va ensenyar que ningú ha de creure el que s'ha dit per qualsevol savi, ni l'escrit en cap llibre, ni les afirmacions de la tradició, tret que estigui d'acord amb la seva pròpia raó.