PERSONES SAGRADES

El fet de ser una “persona sagrada” en la tradició budista es basa, sobretot, en imitar el exemple del Buda. El millor mode de fer-ho consisteix en embarcar-se en una vida monàstica amb el fi de trobar el “nirvana”. Els millors exemples del ideal monàstic van venir de la mà dels primers seguidors del Buda.

Un dels primers deixebles destacats de Buda va ser Angulimala, qui abans de conèixer el Buda era un assassí que utilitzava els dits d e les seves víctimes com collaret.

La relació de figures monàstiques que van ajudar a conformar la religió en l'est, el sud-est asiàtic, i el Tibet és interminable.

La pràctica monàstica del budisme continua en l'actualitat amb figures tan reverenciades com Thich Nhat Hanh, monge budista que va predicar la virtut budista del “pensament en els demés” es Occident.

Un dels desenvolupaments institucionals més importants del ideal “bodhisattva” va ser la seva ampliació per incloure una monarquia sagrada, una tradició que ha existit en el budisme en el segle III aC.

No totes les figures que s'han considerat u exemple de ideal monàstic han estat homes. Durant la seva vida, Buda va accedir a ordenar a la seva tieta i a formar una ordre de monges.

Per això cal destacar d'aquestes persones els monjos i algunes monges, que son els que practiquen la fe budista, o bé als monestirs, o bé als carrers i a les ciutats.

Segons el ram tibetà destaca el Dalai Lama, que és el guia espiritual d'aquesta branca budista. El Dalai Lama és un títol que passa de monjo a monjo i es l'equivalent al Papa Catòlic.